Alguna cosa a dir

En aquestes nits tan llargues de desembre, molt abans que aparegui l’aurora de dits rosats, com deia Homer, la foscor ens sorprèn amb l’espurneig que pinten els incansables fanals de la ciutat llunyana. L’horitzó, enmig del desvetllament nocturn, sembla decorat amb llagrimetes de purpurina. Deu ser el Nadal que s’apropa! Davant la immensa llar de…

Sí, han florit els ametllers

Tard o d’hora, als volts de febrer, els ametllers del nostre país floreixen. Aquest fet, gairebé inevitable, no deixa de sorprendre’ns any rere any. Quan s’obre la primera i minúscula flor blanca, el temps sembla aturar-se i entrem en unes setmanes de beatitud excepcional. Tant és així que acabem creient que l’estat habitual dels ametllers…

El Nacional, de Els joglars

Poques vegades a la vida es té la sort de poder reviure amb la mateixa intensitat del primer amor, l’espectacle que ha construit, com una pedra immensa i solitària, els fonaments de la professió teatral de tot aprenent de bruixot. Per a un servidor, aquest espectacle ha estat, sense cap mena de dubte, “El Nacional”…

Mamootot

El príncep Totilau m’ha encarregat que em posi al corrent dels espectacles de dansa contemporània que es fan a la vora. El príncep té la intenció de fer un espectacle de dansa i vol que el seu director, és a dir: jo, tingui una certa capacitat per no fer massa el préssec. Així que aquest…

Les memòries de Goldoni

Ahir vaig acabar de llegir les Memòries de Carlo Goldoni. Aquest és un llibre molt bonic que, com molts llibres de memòries, acaba de manera trista. Això no és només una broma. Em passa amb molts llibres de memòries: m’entusiasmo amb la plenitud vital de l’autor i em vaig entristint a mesura que s’olora el…

Fred

Aquests darrers dies hem estat reassajant “La tempesta”. Tot i que l’espectacle fa més d’un any que es va estrenar, una insatisfacció crònica lligada a aquesta producció em fa continuar treballant. De vegades passa. Hi ha espectacles que no et deixen tranquil. El problema principal és que la identificació del nen amb l’espectacle és difícil.…

Ser-hi o no ser-hi

Gràcies a una recent paternitat, el Príncep Totilau m’ha donat el permís per quedar-me al Palau d’hivern al costat de la meva esposa i la meva filla mentre la companyia anava de gira per aquests móns de Déu. La sensació que un director té quan, al costat de la llar de foc, pensa que en…

El pla

El pla és el següent: vull escriure un blog on expliqui la feina que fem a La companyia del príncep Totilau. Vull deixar constància de les nostres intencions, procés de treball i impressions després d’haver actuat. Espero que aquest blog pugui ser un mitjà de diàleg amb el nostre públic i també un mitjà de…