A partir d’ara, i si no es demostra el contrari, el “Corral de comedias” d’Alcalà de Henares serà considerat com el millor teatre del món. La companyia del príncep Totilau ha treballat en molts teatres de tot el país: teatres grans, petits, luxosos i casolans, però mai no havíem actuat en un lloc tant prodigiós…
Arraulits i contents, al voltant de l’estufa, anem passant les hores d’aquests vespres negres i silenciosos. L’alegria nadalenca dels carrers emmascara, amb bombetes de colors, la fredor solitària del món. Un univers sense fons sembla entreveure’s enmig de les ventades, però nosaltres no li fem cas. La llum de la tardor s’enfosqueix, el terra es…
Aquest estiu, que ja està mig oblidat, l’hem passat treballant com tots els estius. Quan era estudiant de teatre creia, en la meva imaginació innocent, que els estius els passaria de festa major en festa major fent bolos amb els meus espectacles. Però la realitat és que per una companyia de teatre infantil, l’estiu és…
A causa de la llibertat amb què treballem sota la protecció del nostre estimat Príncep Totilau, la manera amb què aquest aprenent de bruixot s’apropa al primer dia d’assaig d’un nou espectacle, vull dir “Cavallet de cartró”, és d’una irresponsabilitat sorprenent. Si bé en els meus espectacles anteriors la preparació prèvia als assaigs es caracteritzava…
Nombrosos fans, capitanejats per un tal Pasqual (a qui, des d’aquí, saludem afectuosament), m’han suplicat que continuï amb aquest llegidíssim blog. Així doncs, avergonyit per un dels principals trets diferencials del meu caràcter (la inconstància), retorno al teclat. Perdonin! El final de la primavera és un moment de distensió general. Tot s’afluixa. El rigor s’estova.…
Com totes les coses que s’esperen durant molt temps, ja ha passat, com un llamp, l’actuació de Seis Juanes a San Lorenzo del Escorial. La Charo López ens va contractar, una dona guapa, alegre i simpàtica, és a dir: una dona intel·ligent. La Charo és una persona molt important dins la Red de Teatros de…
Una de les sensacions habituals en la meva feina, i amb la qual no he aconseguit de conviure bé, és la sensació de no saber-ne més. En un procés d’escenificació arriba un moment en què ja no sé què més fer. A partir d’unes eines molt concretes he arribat a esprémer la totalitat de la…
El príncep Totilau m’ha donat permís per deixar el palau durant dos dies i anar a gaudir de l’ “Omena-G”, l’últim espectacle del meu mestre Albert Boadella. Així doncs, seguint la meva passió particular, aquesta Setmana Santa he anat de processó cultural fins a Madrid. El pla era molt senzill: Ave, bocata de calamares, Joglars,…
Fa un any, el príncep Totilau ens va fer la gràcia d’una gran i potent furgoneta. És una Wolkswagen Crafter de la qual em sento molt orgullós. Tot i que sento fàstic pels cotxes i que la bogeria social per aquestes màquines em produeix una gran indiferència, les furgonetes són una altra cosa. Un aprenent…
Aquesta darrerra setmana hem estat participant a la fira de teatre infantil FETEN que se celebra a Gijón anualment. La fira és de les poques que funcionen bé. És a dir, vénen programadors i si els agrada la feina et contracten. Això, que pot semblar obvi, no ho és, perquè hi ha moltes fires i…
