Per aprendre bé els límits d’un ofici no hi ha res més ràpid que seguir la tradició. “La comèdia dels errors”, la segona obra escrita per Shakespeare, és una obra basada en la tradició de la commedia dell arte i els seus habituals arguments d’embolics domèstics. Hi ha biògrafs que diuen que el nostre autor…
Gràcies a l’eficàcia d’un gran col·lectiu de professionals, l’òpera “Oh, l’amor!” que he dirigit al Petit Liceu, ha finalitzat com Déu mana. És a dir: tothom ha quedat content. Aquesta ha estat una direcció d’escena curiosa perquè l’he hagut de fraccionar moltíssim i les sensacions que produeix la continuïtat d’un espectacle només les he pogut…
Entre les actuacions d’Escenes d’infants a Mataró i Vilassar de Dalt, i després de l’assaig al Liceu, la Reina Rosamunda em dóna permís per anar a veure el Mestre i el seu El pimiento Verdi a Los teatros del Canal. Al acabar la jornada, m’acomido de la dona i els fills amb un cert dramatisme operístic, agafo l’Ave,…
En aquestes nits tan llargues de desembre, molt abans que aparegui l’aurora de dits rosats, com deia Homer, la foscor ens sorprèn amb l’espurneig que pinten els incansables fanals de la ciutat llunyana. L’horitzó, enmig del desvetllament nocturn, sembla decorat amb llagrimetes de purpurina. Deu ser el Nadal que s’apropa! Davant la immensa llar de…
Avui, que és un dia d’estiu transparent i fresc, amb la filigrana humorística del cant de la merla enmig d’aquest aire de setembre tan fi, m’ajec sota el magraner ple de fruits abarrocats per repassar aquests mesos tan feliços de nova paternitat. Realment, la Clara i jo som una parella amb molta sort. La nostra…
Bufa el vent contra el Palau d’Hivern. La nit és immensa, xiulen les teules, el foc llença espurnes als nostres peus, grinyola el parallamps amb un ritme circular i ancestral, de barquer celest. Avancem en la foscor! Des que van començar a daurar-se les fulles de la tardor, la reina Rosamunda ha estat vivint amb…
Com un costum que, de tan repetir-se, ha anat adquirint el caràcter de ritual d’alliberament, cada vegada que acabo un espectacle em refugio en les parets confortables i segures de Fort Apache, la pel·lícula mítica de John Ford. En Fort Apache hi trobo la il·lusió alegre i fresca d’un ordre perfecte. I m’imagino que algun dia aconseguirem…
Tard o d’hora, als volts de febrer, els ametllers del nostre país floreixen. Aquest fet, gairebé inevitable, no deixa de sorprendre’ns any rere any. Quan s’obre la primera i minúscula flor blanca, el temps sembla aturar-se i entrem en unes setmanes de beatitud excepcional. Tant és així que acabem creient que l’estat habitual dels ametllers…
Poques vegades a la vida es té la sort de poder reviure amb la mateixa intensitat del primer amor, l’espectacle que ha construit, com una pedra immensa i solitària, els fonaments de la professió teatral de tot aprenent de bruixot. Per a un servidor, aquest espectacle ha estat, sense cap mena de dubte, “El Nacional”…
Ara que s’acaben les tempestes d’aquesta freda primavera, reprenc aquest blog, tan abandonat, enmig de l’estrany desconcert que sempre tinc quan acabo un espectacle. Seguint el consell del meu enyorat professor Jaume Melendres, ordeno els records, i faig balanç de la feina feta durant tots aquest mesos que ha durat la creació de l’espectacle Petruixka al Gran Teatre del Liceu. La…
